Una de les altres dificultats del llenguatge que podem trobar present als centres escolars és el Mutisme selectiu. A continuació proposo com intervenir-hi psicopedagògicament.
Durant el desenvolupament infantil les dificultats més freqüents i evidents solen ser les relacionades amb el retard maduratiu i l'aprenentatge; tanmateix, n'existeixen d'altres, més latents i "silencioses", que sovint passen desapercebudes o no se'ls concedeix la suficient importància. Una d'aquestes dificultats és el Mutisme Selectiu.
QUÈ ÉS EL MUTISME SELECTIU?
Es pot definir el mutisme selectiu com a la dificultat que presenten alguns nens per comunicar-se verbalment en entorns i situacions socials poc familiars i/o amb persones poc conegudes.
Aquesta definició indica, per una part, que els nens amb mutisme selectiu tenen una competència lingüística i comunicativa ajustada a la seva edat comprovada en l'ambient familiar pròxim i, per una altra, que aquesta bona competència no es posa en pràctica en altres ambients i amb altres persones.
L'escola sol ser el primer entorn social diferent del familiar al qual s'enfronten els nens i, per això, és l'escenari en el qual, en primer lloc, es fan evidents les dificultats d'interacció i comunicació verbal i on pot detectar-se amb major facilitat el mutisme incipient. A més de les característiques pròpies del mutisme aquests alumnes solen presentar alguns trets de personalitat característics com a timidesa, retraïment social, dependència, etc., que, en el cas de presentar-se en l'alumne, poden aguditzar el problema o contribuir a la seva consolidació.
COM SABER SI UN NEN/A PRESENTA MUTISME SELECTIU?
Per discriminar el mutisme d'altres trastorns o problemes de comunicació i llenguatge és precís disposar de criteris i indicadors clars, de procediments de valoració eficaços i d'instruments de mesura fiables. Les fases en la valoració del mutisme selectiu són: Detecció, Diagnòstic i Avaluació psicopedagògica.
*Detecció:
Dos són els factors fonamentals en els quals centrar el procés de detecció:
- Les característiques (qualitatives i quantitatives) de les interaccions verbals de l'alumne/a.
- La presència o no de comportaments associats a inhibició i/o ansietat.
Els procediments per a la detecció de la presència d'algun d'aquests dos factors estan basats en l'observació i registre sistemàtics dels comportaments verbals, comunicatius i d'inhibició o ansietat que l'alumne/a manifesta en els ambients habituals i amb diferents interlocutors.
COM INTERVENIR DES DE L'ÀMBIT ESCOLAR?
La intervenció haurà de tenir en compte les següents premisses:
· Tant les actituds de sobreprotecció com les que tendeixen a minimitzar o ignorar el problema i que tenen com objectiu no provocar sofriment en els nens, no en fan més que reforçar i incrementar el mutisme.
· Las situacions comunicatives naturals no són suficients per superar el mutisme. És necessari planificar-les i dissenyar altres situacions, garantint sempre l'èxit dels intercanvis comunicatius del nen.
· En cada moment de la intervenció es partirà del que el nen és capaç de fer amb ajuda.
· La exigència s'ajustarà a una progressió i es mantindrà al llarg de tot el procés, evitant la tendència natural a l'acomodació, en el nivell assolit, tant dels nens com de l'ambient.
· La necessitat de rigor i sistematicitat i la diversitat d'àmbits afectats exigeix la coordinació de tots els implicats.
L'objectiu final de la intervenció és que el nen amb mutisme selectiu sigui capaç d'interactuar verbalment de forma espontània amb els adults i nens de l'escola i del seu entorn social i familiar, duent a terme peticions verbals espontànies i responent de forma audible a les preguntes que els altres interlocutors li plantegen.
PAUTES I ORIENTACIONS PER A L'ESCOLA
Partint del concepte de mutisme com una por exagerada a parlar, s'entén que una de les maneres de superar-lo consisteix a afrontar les situacions soci comunicatives que ho provoquen. Ja que a l'escola es produeixen gran quantitat de situacions d'aquest tipus, serà un dels entorns prioritaris en els quals s'ha de centrar la intervenció.
La tasca fonamental del professorat i especialment del tutor del nen serà, per una part, la d'establir una vinculació afectiva positiva amb el nen que li aporti la seguretat suficient per enfrontar-se a les situacions, i d'altra banda, la de dissenyar i planificar activitats de classe que requereixin d'una comunicació verbal.
Aquestes activitats hauran d'estar graduades en funció del parla que es requereixi en la situació comunicativa, per a això haurem de manejar aspectes tals com la longitud de la frase, el to d'emissió, el nombre de persones presents, l'elaboració del contingut.
Tots som especials a la nostra manera, perquè no existeix un ésser humà estàndard o comú, tots som diferents. Alguns hem perdut la possibilitat de realitzar algunes capacitats o que simplement no volem mostrar-les. Per això l'important mantenir l'esperit humà, la capacitat de crear, de voler. L'important és en el nostre interior i per això hem de mostrar-ho.
Per això els mestres hauríem de fer tot el possible per treure l'interior que tot nen/a porta dins, adaptant-nos ells i adaptant-los les situacions externes, però amb molt tacte, ja que la meva opinió la millor adaptació és la que no es veu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario