La sessió del passat dijous, la vam dedicar a visualitzar un vídeo on es plantejava el cas d’un centre d’educació primària, on la majoria del seu alumnat provenia de barris conflictius i molts presentaven problemes de conducta, així com una manca de límits. L’escola va sol·licitar al departament d’educació assessorament, per tal que es proposés una intervenció psicopedagògica destinada a millorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
Els professionals van inserir sobretot amb el treball amb l’equip de docents, ja que si es vol canviar aspectes relacionats amb els infants i el seu aprenentatge, caldrà proposar una nova metodologia de treball, i el professor serà en tot cas el responsable d’aquesta millora. La proposta d’intervenció plantejava una metodologia on s’establien unes rutines i ritme de treball pautat, amb aquest aspecte es volia aconseguir que els alumnes fossin constants i poguessin seguir els aprenentatges de forma significativa.
Els professionals van donar molta importància també al comportament de l’alumnat, necessari perquè el clima de treball a l’aula sigui positiu i perquè el docent pugui realitzar el seu treball. Des d’educació infantil s’establien uns registres diaris on el professor i els companys valoraven la conducta de cada alumne, els motius de la mala conducta i la valoració del comportament correcte. D’aquesta manera, penso que es treballen les competències d’autobservació i l’infant cada cop és més conscient del propi comportament, per tan podrà regular-lo i ajustar-se a les demandes de la classe. També es promouen les habilitats socials i es busca la sociabilització dels alumnes.
Crec que moltes competències de les quals es treballen en aquest vídeo, com el fet de regular el comportament dels alumnes, establir límits, marcar rutines i pautes estables, aplicar i promoure les habilitats socials, vetllar per la sociabilització correcta dels menors; en la majoria de casos és responsabilitat de la família, aquesta s’encarrega de l’educació dels fills, en tots aquells aspectes més personals i no tan acadèmics. Les condicions socials i ambientals del barri, i les característiques individuals de les famílies, fa que en molts casos aquesta part de l’educació familiar quedi en un segon lloc.
També voldria destacar que cada cop més les famílies deleguen tasques pròpies als centres escolars. L’escola ja no ha de transmetre coneixements acadèmics exclusivament, sinó que s’encarrega de gran part de l’educació socio-afectiva dels seus alumnes.
