El rol de l'escola davant les dificultats d'aprenentatge

Quan un nen té dificultats a l'escola és important investigar com la Institució encara aquesta dificultat per veure la possibilitat de revertir la situació existent .Moltes vegades l'escola confon la funció i intenta ser el professional que dona una atenció molt més clínica, quan el rol de l'escola, és el de formació psicopedagògica.

Cal tenir en compte que l'escola és la primera instància que jutja les possibilitats i potencialitats d'un nen, ja que és el primer contacte amb el món extra -familiar i que des de la seva acció docent podria ajudar l'èxit de l'aprenentatge dels nens.

La Institució hauria de:

1- Conèixer les dificultats que pot tenir un alumne i les seves característiques bàsiques. Això és important per avaluar si l'esmentada Institució és l'adequada a les seves necessitats.

2- Poder observar i informar.

3- Sol•licitar informació familiar.

4- Treballar amb l'equip docent.

5- Suggerir diagnòstic professional.

6- Elaborar estratègies pedagògiques en concordança amb la direcció de l'establiment, professionals, familiar i docents.

7- Avaluar, informar i reajustar.

El creixement personal d'un escolar ve donat per la relació constant entre el que va aprenent, el lloc on aprèn i el seu desenvolupament personal a l'escola és on generalment l'alumnat comença a ser conscient de les seves capacitats i limitacions dins de la societat on viu i el moviment és molt important per arribar a conèixer-se millor.

Video sobre Aprenentatge Cooperatiu

http://www.youtube.com/watch?v=XOD_abMZFpg

He trobat interessant adjuntar aquest vídeo, perquè personalment crec que dona un repàs teòric sobre el que entenem per aprenentatge cooperatiu, així com tots els factors que estan implicats en aquest procés. Penso que durant l’ensenyament de psicologia, les assignatures que estan dedicades al camp educatiu donen una visió molt superficial d’aquest concepte i resulta necessari per la formació bàsica del psicòleg.

Video sobre metodologia educativa

La sessió del passat dijous, la vam dedicar a visualitzar un vídeo on es plantejava el cas d’un centre d’educació primària, on la majoria del seu alumnat provenia de barris conflictius i molts presentaven problemes de conducta, així com una manca de límits. L’escola va sol·licitar al departament d’educació assessorament, per tal que es proposés una intervenció psicopedagògica destinada a millorar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

Els professionals van inserir sobretot amb el treball amb l’equip de docents, ja que si es vol canviar aspectes relacionats amb els infants i el seu aprenentatge, caldrà proposar una nova metodologia de treball, i el professor serà en tot cas el responsable d’aquesta millora. La proposta d’intervenció plantejava una metodologia on s’establien unes rutines i ritme de treball pautat, amb aquest aspecte es volia aconseguir que els alumnes fossin constants i poguessin seguir els aprenentatges de forma significativa.

Els professionals van donar molta importància també al comportament de l’alumnat, necessari perquè el clima de treball a l’aula sigui positiu i perquè el docent pugui realitzar el seu treball. Des d’educació infantil s’establien uns registres diaris on el professor i els companys valoraven la conducta de cada alumne, els motius de la mala conducta i la valoració del comportament correcte. D’aquesta manera, penso que es treballen les competències d’autobservació i l’infant cada cop és més conscient del propi comportament, per tan podrà regular-lo i ajustar-se a les demandes de la classe. També es promouen les habilitats socials i es busca la sociabilització dels alumnes.

Crec que moltes competències de les quals es treballen en aquest vídeo, com el fet de regular el comportament dels alumnes, establir límits, marcar rutines i pautes estables, aplicar i promoure les habilitats socials, vetllar per la sociabilització correcta dels menors; en la majoria de casos és responsabilitat de la família, aquesta s’encarrega de l’educació dels fills, en tots aquells aspectes més personals i no tan acadèmics. Les condicions socials i ambientals del barri, i les característiques individuals de les famílies, fa que en molts casos aquesta part de l’educació familiar quedi en un segon lloc.

També voldria destacar que cada cop més les famílies deleguen tasques pròpies als centres escolars. L’escola ja no ha de transmetre coneixements acadèmics exclusivament, sinó que s’encarrega de gran part de l’educació socio-afectiva dels seus alumnes.

En el cas concret de centre, la realitat social del alumnat, ha fet que l’escola haguí d’afrontar aquestes necessitats educatives que plantegen els infants i que dificulten la tasca acadèmica. També ha calgut treballar molt els aspectes comportamentals i d’actitud, ja que si no resultava impossible garantir els aprenentatges dels alumnes i que el ritme de la classe fos l’adequat

Inclusió escolar: realitat o concepte idílic?

Durant la primera sessió vam estar debatent sobre si seria o no possible el model d'escola inclusiva en l'actualitat, una escola que integrés tan alumnes "normals" ( si es que existeix aquest terme, personalment hem desagrada força) i alumnat amb dificultats o discapacitats. Es va parlar d'un ideal utòpic, en el sentit que educativament és una proposta beneficiosa per tots els alumnes, els nens que presenten dificultats estan integrats dins d'un entorn escolar i la resta d'alumnes aprenen que es possible conviure i aprendre d'alumnes diferents d'ells.

Tot i així apareixen una sèrie de limitacions a nivell educatiu com seria la poca preparació per part dels docents per atendre degudament aquests alumnes, la manca de recursos específics, i la mala organització i planificació de les sessions per poder educar de manera equitativa a tots els alumnes, presentin o no discapacitat.

L'inclusió com a concepte educatiu resulta novedós, i sovint hi ha la creença que no es possible per una manca de recursos, jo crec que no es tant això, sinó quina utilitat és fa dels que el centre ja disposa, caldria aplicar-los degudament.

També caldria educar i explicar a les famílies que el model inclusiu no afecta en cap cas al desenvolupament dels seus fills, al contrari l'enriqueix ja que aprenen que la diferencia per si sola no és negativa i que tots podem aprendre conjuntament. En referència a aquest aspecte vam comentar que moltes famílies, a vegades portaven els seus fills a les escoles concertades perquè creien que els alumnes amb dificultats assistien a escoles públiques, en certa manera "evitaven" que el seu fill entrés en contacte amb aquest tipus d'alumnat.

Per finalitzar, deixo un video que hem sembla força interessant ja que s'expliquen les característiques del model d'inclusió educativa.

http://www.youtube.com/watch?v=iSXWZPQZFcU